ARQUETIPS DE LA VOCALITAT
Els Arquetips de la Vocalitat neixen de l’impuls d’un pensament que manté viva la investigació sobre la veu i que es nodreix d’una genealogia de mestres, artistes i investigadors que han situat l’ésser humà, el seu cos i les seves capacitats físiques i culturals en el centre de la pràctica vocal.
Aquesta investigació parteix de la idea que la vocalitat no és una forma fixa ni un territori separat del cos. La veu es manifesta en relació amb el cos que la produeix, l’espai que habita, la cultura que la sosté, la memòria, la imaginació i l’acció que es desplega.
Els arquetips són, en aquest sentit, territoris de recerca. No són models tancats ni formes que calgui reproduir, sinó possibilitats d’exploració que permeten reconèixer diferents qualitats del gest vocal i observar com la veu es transforma quan canvia el cos, l’espai, la intenció o la relació amb l’altre.
La vocal, el so, la respiració, el silenci, el moviment i la paraula esdevenen portes d’entrada a aquests territoris. A través de la pràctica, la investigació s’endinsa en allò que precedeix i sosté la veu: la disponibilitat del cos, l’impuls, l’escolta, la imaginació i la capacitat d’entrar en relació.
La veu no és només allò que sona. És també el gest que la precedeix, el cos que la sosté, l’espai que travessa i la relació que construeix.
I. LA GENEALOGIA DEL GEST VOCAL: DE LA TRADICIÓ ORAL A LA MESTRA
Aquesta investigació neix del contacte amb territoris, cossos, llengües i formes de transmissió diverses. Neix de la travessia per Amèrica Llatina, de l’escolta dels cants de la tradició oral, de la trobada amb diferents formes de ritual, de la dansa i del teatre, i també de la recerca en les arrels de la tradició vocal del sud d’Itàlia.
Aquest recorregut m’ha portat a comprendre que la vocalitat es transforma segons el cos que la produeix, l’espai que habita, la cultura que la sosté i l’acció que es desplega.
El meu treball pedagògic i artístic es nodreix d’una genealogia de mestres i investigadors que han entès la veu com un territori de coneixement i d’experiència de l’ésser humà.
Francesca Della Monica
La trobada amb Francesca Della Monica ha estat fonamental per donar estructura i profunditat a una investigació que ja venia de la pràctica del carrer, la dansa i el teatre.
La seva mirada sobre la significació de la veu, el gest vocal i el poder apofàntic de la paraula obre una dimensió en què el so no només es produeix, sinó que revela, evoca i construeix presència. Amb ella, la veu es converteix en un espai de pensament, imaginació i relació; un lloc on el símbol pot adquirir una dimensió corporal, sonora i visible.
L’herència de Jerzy Grotowski i del Workcenter de Pontedera
En la recerca de Grotowski reconec una línia essencial per comprendre la veu com a acte de presència: una investigació que posa el cos, l’acció, la precisió i la relació amb l’altre al centre de l’experiència vocal.
La seva herència m’ha acostat a una vocalitat que no busca el virtuosisme com a finalitat, sinó una qualitat de presència capaç de sostenir l’acció en l’instant i d’obrir una dimensió ritual del fet vocal.
Germana Giannini
El treball de Germana Giannini aporta una altra dimensió essencial: la investigació de la veu en cercle, la ressonància col·lectiva i les formes en què diverses vocalitats poden escoltar-se, afectar-se i construir una sonoritat compartida.
Aquestes experiències formen part d’una genealogia que no entenc com un conjunt de tècniques a reproduir, sinó com un llegat viu que continua generant preguntes.
És en aquest diàleg entre tradició, experiència i pensament que la meva pròpia investigació pren forma.
II. ELS FONAMENTS D’UNA PRÀCTICA
La pràctica que proposo en laboratoris i formacions parteix de la relació entre cos, respiració, gest, espai, imaginació i escolta.
L’ésser humà és el punt de partida de la investigació: el seu cos, la seva història, la seva memòria, la seva capacitat perceptiva i imaginativa, així com el seu bagatge cultural.
No es tracta simplement d’educar una veu perquè respongui a una determinada forma, sinó d’aprofundir en les possibilitats que cada cos conté i descobrir com aquestes poden desplegar-se en l’acció vocal.
1. El cos com a espai de ressonància
La investigació vocal parteix de la percepció del propi cos, de la respiració, del moviment, de les tensions, dels espais interns i de la relació amb l’espai exterior.
La veu és una experiència encarnada: el reflex d’un cos que percep, recorda, imagina i entra en relació.
2. La vocal com a gest sonor
L’exploració de les vocals obre un territori fonamental de la pràctica. U – O – A – E – I poden ser investigades no només com a sons lingüístics, sinó com a formes sonores capaces d’activar diferents relacions entre cos, respiració, ressonància, espai i imaginació.
La vocal esdevé així gest: una acció que neix del cos i que, en desplegar-se, modifica la nostra relació amb l’espai i amb l’altre.
3. El silenci, l’escolta i la precisió
Tot so necessita un espai per aparèixer. El silenci no és absència, sinó disponibilitat.
La investigació vocal requereix escoltar abans, durant i després de l’acció: escoltar el propi cos, l’espai, l’altre i allò que està succeint en el present.
La precisió no és una imposició formal. És la capacitat de sostenir una acció amb consciència, disponibilitat i claredat.
4. De l’espai íntim a l’espai compartit
La vocalitat es transforma quan entra en relació.
El pas de l’espai íntim a l’espai compartit implica descobrir com la veu pot travessar l’espai, trobar l’altre i construir una comunicació real. No es tracta només de fer arribar el so més lluny, sinó de donar-li una direcció, una intenció i una presència.
És en aquest moviment que la veu esdevé relacional i pot donar lloc a formes de coralitat, polifonia i ritual compartit.
«Spero continuare ad affinare la visione di creare dei rituali di voci che abbiano come base dei corpi vivi ed in relazione: corpi cantanti in voci danzanti.»
Daniela Altieri
III. UNA VOCALITAT VIVA
La vocalitat que investigo parteix de l’ésser humà i de la seva capacitat d’habitar el so amb tot el cos.
És una pràctica que posa en relació la dimensió física i la dimensió cultural de la veu: el cos que respira i ressona, però també la memòria, el llenguatge, la imaginació, el territori i les formes de transmissió que han construït la nostra manera de cantar, parlar i escoltar.
La tècnica forma part d’aquest procés, però no n’és el final. És una eina que permet afinar la percepció, ampliar les possibilitats i donar precisió a l’acció vocal.
La veu esdevé significativa quan el gest vocal està sostingut per una intenció, quan el cos participa de l’acció i quan allò que sona estableix una relació amb l’espai i amb l’altre.
Investigar la vocalitat és, en aquest sentit, investigar les possibilitats de l’ésser humà de convertir el cos en so, el so en gest i el gest en comunicació.
*La veu és cos en ressonància. És memòria, imaginació i presència. És una forma d’existir en relació.
Daniela Altieri
Directora Artística de SONOVEUS
NOTES BIBLIOGRÀFIQUES
1— amazon.es, «A voce spiegata.», Della Monica, Francesca, Editorial La Casa Usher, fecha de publicación: 4 de octubre de 2024. A voce spiegata, profundiza en el fenómeno vocal como herramienta de conocimiento, presencia y creación escénica. Esta edición ampliada articula su metodología en tres dimensiones:
- Marco epistemológico: Indagación histórica y ontológica de las raíces y significados de la emisión vocal.
- Iconografía somática: Imágenes que traducen la experiencia psíquica, espacial y corporal subyacente al sonido.
- Praxis mayéutica: Protocolo práctico y multidisciplinar para el entrenamiento de la voz hablada y cantada.
Una cartografía indispensable para actores, cantantes y pedagogos de la voz contemporánea.
2— Tomatis, Alfred. L’orecchio e la voce. Milano: Baldini Castoldi Dalai Editore.
3— Grotowski, Jerzy. L’arte e il lavoro dell’attore (Textos sobre el Workcenter de Pontedera i l’Art com a Vehicle).
4— Monk, Meredith. Singing body, dancing voices (Concepte de coralitat corporal).
5— Altieri, Daniela. Le voci in viaggio: diario di riflessione e pedagogia della performance (Arxiu d’investigació interna).