Manifest d’una Pedagogia Viva
La veu com a territori de l’ésser, l’escolta i la presència
«No es pot cercar un cant a fora si no s’està en contacte amb la veu de dins, d’on s’és originari.»
Daniela Altieri
L’Ontologia de la Vocalitat no és un mètode d’entreteniment, una tècnica d’impostació o un recurs terapèutic de consum ràpid. És la codificació d’un rigorós camí d’investigació psicofísica i antropològica sostingut durant més de dues dècades.
En un panorama cultural on la veu sovint es redueix a un bé de consum, a una mera projecció d’estèticisme buit o a divulgacions superficials desconnectades de la tradició, aquest manifest estableix un punt de no retorn: la veu és el cos en ressonància, la memòria de la terra i el canal fonamental de l’existència.
I. La Genealogia del Gest Vocal: De la Tradició Oral a la Mestra
Aquest discurs no neix en l’abstracció acadèmica, sinó en el pols del territori. Neix de la travessia per Amèrica Llatina —des del Mèxic ancestral fins al silenci de la Patagònia— , recercant els cants de la tradició oral (Mapuche, Sud d’Itàlia) i entenent que la vocalitat canvia segons l’espai que s’habita i l’acció que es desplega.
La meva pedagogia s’articula a través de la trobada i el diàleg profund amb grans figures de la investigació vocal i teatral:
- Francesca Della Monica: La trobada amb la mestra permet integrar el bagatge de carrer, teatre i dansa en una estructura on el so es redimensiona. A través de la seva visió de la significació de la veu i el poder apofàntic de la paraula , la veu adquireix la capacitat de traduir el símbol en una experiència visiva i presencial.
- L’Herència de Jerzy Grotowski i el Workcenter de Pontedera: La cerca d’una vocalitat vibratòria i d’una línia vertical. La veu no com a virtuosisme, sinó com a acte de presència i ritual on la precisió supera la tècnica per aferrar-se a l’instant.
- Germana Giannini: La investigació del treball en cercle, la ressonància col·lectiva i el sostre vibratori de les vocalitats compartides.
II. Els Fonaments de la Metodologia
El treball que proposo en laboratoris i formacions d’alt nivell no busca «educar» una veu per complir cànons de la música accadèmica o de mercat. Cerca despertar la vocalitat autèntica mitjançant la precisió, l’escolta i l’elasticitat de la circumstància.
[ EL SILENCI ORIGINARI ]
│
[ EL COS COM A RESSONADOR ]
│
┌─────────────────────┴─────────────────────┐
▼ ▼
[ TONING & VOCALS (U-O-A-E-I) ] [ ESPAI APOCÀPTIC I IMATGE ]
(Estructura, freqüència i (Traducció del símbol en
connexió energètica) experiència visiva)
│ │
└─────────────────────┬─────────────────────┘
▼
[ LA PRESÈNCIA ESPACIAL I L'ALTRE ]
│
[ RITUALI CORALITAT VIVA ]
- El Cos com a Instrument Ressonant: Com deia Alfred Tomatis, en el cant l’instrument és el cos. Les cordes vocals són només els elements que el posen en ressonància. La veu és el reflex de la nostra experiència encarnada.
- L’Exploració de les Vocals (Toning i Freqüència): Una pràctica d’obertura del canal fonatori que connecta els punts d’energia del cos (del baix cap a dalt: U – O – A – E – I) , sostenint la vocale com a forma sonora que habita l’espai.
- El Silenci i la Precisió: L’origen de qualsevol so és el buit. Com sostenir un mestratge des de l’espai buit que permet estar present en allò que es fa mentre es fa? La pedagogia de la veu requereix rigor; sense precisió, el treball vocal degenera en un caos disorientat o en un simple happening buit.
- La Transició de l’Espai Privat al Públic: La veu ha de creuar la línia de la intimitat per entrar en comunicació real amb l’altre, amb els espais reals i imaginaris, activant el seu motor comunicatiu.
«Spero continuare ad affinare la visione di creare dei rituali di voci che abbiano come base dei corpi vivi ed in relazione: corpi cantanti in voci danzanti.»
Daniela Altieri
III. Manifest per una Vocalitat Sense Artifici
L’Ontologia de la Vocalitat es distancia fermament de les tendències contemporànies que buiden de sentit el treball amb la veu:
- Enfront del consumisme terapèutic: La veu té efectes de benestar , però reduir la investigació vocal a una «recepta de benestar ràpid» o a un recurs de màrqueting priva l’individu de la profunditat del procés creatiu i transformador.
- Enfront de la simplificació divulgativa: No es pot ensenyar la veu des de la mera teoria desconnectada del cos, la dansa, el teatre i la memòria antropològica.
- Enfront del virtuosisme formal: Una veu extremadament educada o virtuosa no garanteix la capacitat de comunicar. Allò que realment penetra els espais emocionals de l’altre és la capacitat de mantenir viva la història que es relata i la presència de l’ésser.
Daniela Altieri
Directora Artística de SONOVEUS
NOTES BIBLIOGRÀFIQUES
1— Della Monica, Francesca. A voce spiegata. Roma: Audino Editore.
2— Tomatis, Alfred. L’orecchio e la voce. Milano: Baldini Castoldi Dalai Editore.
3— Grotowski, Jerzy. L’arte e il lavoro dell’attore (Textos sobre el Workcenter de Pontedera i l’Art com a Vehicle).
4— Monk, Meredith. Singing body, dancing voices (Concepte de coralitat corporal).
5— Altieri, Daniela. Le voci in viaggio: diario di riflessione e pedagogia della performance (Arxiu d’investigació interna).