El ressò de la mestra
Hi ha trobades que no només canvien el teu camí artístic, sinó que reordenen la teva geografia interna. Per a mi, la trobada amb la Francesca Della Monica va ser, i continua sent, una d’aquestes revelacions. Parlar de la Francesca no és fàcil sense caure en tòpics, perquè la seva figura desborda qualsevol definició acadèmica. Ella no ensenya «tècnica vocal» en el sentit tradicional; ella obre portes a dimensions de l’ésser que nomes es poden habitar a traves de la veu i que permeten accedir a l’ésser en la seva totalitat.
Una pedagogia de l’encarnació
Més enllà de la seva impressionant trajectòria internacional com a cantant i investigadora escènica, el veritable llegat de la Francesca resideix en la seva mirada revolucionària sobre el fenomen vocal. Amb ella, vaig aprendre que la veu no és una eina que «usem», sinó una extensió viva del nostre cos en l’espai.
La seva pedagogia és un acte de despullament i d’obertura. A través de la pràctica del gest vocal de la seva relació amb una veritable filosofia de la veu, t’ensenya a obrir espais en la ment i en la imaginació que permeten travessar límits que les tècniques vocals, per si soles, no poden superar. És en aquest lloc on la veu deixa de ser només una pràctica tècnica per entrar en relació amb la seva dimensió antropològica, amb alló que la veu revela de l’ésser humà i amb el seu potencial dramaturgic. La seva mirada obre així un camp on veu, cos, imaginació, pensament i espai entren en diàleg, i on el gest vocal esdevé una via de recerca capaç de generar altres formes de presència i escolta, relació i creació.
Un llegat que continua obrint camins
La Francesca és molt més que una formadora d’excel·lència en la metodologia Spacium Vocis. La seva influència en la meva trajectòria no es limita a alló que he après sino que es manifesta en una manera de mirar, d’escoltar i d’entendre la veu. El que he rebut d’ella continua actuant en la meva pràctica: en la manera de abordar el gest vocal, en la relació entre veu, cos i imaginació, i en la necesitat de portar la recerca més enllà de l’àmbit estrictament tècnic, cap a les dimensions antropològiques i dramatúrgiques de la veu.
Daniela Altieri
Directora Artística de SONOVEUS
NOTES BIBLIOGRÀFIQUES
1- «A voce spiegata«, Francesca Della Monica, 4 d’octubre de 2024, Editorial La Casa Usher. «A Voce Spiegata» és molt més que un manual tècnic; és una obra fundacional per a qualsevol persona que utilitzi la veu com a eina de treball, creació artística o autoconeixement. El llibre proposa un viatge profund abans d’adoptar qualsevol estètica o estil, centrant-se en l’estudi de la pròpia veu com a vehicle de la complexitat humana (lògica, emocional i relacional). Estructurat en tres parts, l’obra construeix primer un marc epistemològic que busca els orígens antics del fenomen vocal. La segona part il·lustra l’experiència psíquica i corporal que hi ha darrere de cada acció sonora. Finalment, detalla com es desenvolupa una sessió d’estudi vocal mitjançant un enfocament interdisciplinari, mayèutic i pràctic.