El Rigor Líric, l’Arquitectura Anatòmica i la Puresa del Bel Canto
Amb Donata Tabet vaig entrar en un llenguatge molt precís i, alhora, molt delimitat: el món líric. Una tradició amb unes formes, unes regles i una estètica pròpies, que em va donar una base sòlida però que encara no em permetia donar resposta a totes les preguntes que em plantejava en relació a la meva veu.
I, tanmateix, hi havia una descoberta que avui considero fonamental i que Donata transmetia a través de la pràctica:
«La parla és la base del cant.»
Abans que la veu sigui cantada, hi ha una veu que parla; hi ha un cos que articula, una intenció que es manifesta, una presència que comunica. Aquesta consciència va quedar profundament arraigada en la meva manera d’entendre la veu.
Amb el temps, i a través del teatre, vaig començar a desplegar aquesta intuïció. El teatre es va convertir en la meva escola d’escolta: un espai on vaig poder investigar la veu no només com a so, sinó com a cos, presència, intenció i relació. Vaig començar a escoltar cap a on volia anar la meva veu i què volia comunicar més enllà dels límits del llenguatge líric.
Així, el que en un primer moment podia semblar un límit es va convertir també en un punt de partida. El bel canto em va donar una estructura, una disciplina i una consciència profunda de l’emissió; el teatre em va permetre obrir aquesta estructura, posar-la en relació amb el cos, l’espai, l’altre i la necessitat de comunicar.
Avui entenc que aquestes dues experiències no estan separades. Formen part d’un mateix camí:
«De la veu cantada cap a la veu encarnada, de la forma cap a la presència, i de la tècnica cap a la necessitat de comunicar.»
Daniela Altieri
Directora Artística de SONOVEUS
NOTES BIBLIOGRÀFIQUES
1— Donata Tabet és una reconeguda mestra de cant líric i pedagogia vocal amb base a Roma. Fidel a una praxi pedagògica d’alta exigència i màxima discreció pública, la seva autoritat acadèmica i artística està documentada a través de les trajectòries de nombrosos intèrprets lírics, cantants i actors de relleu en l’escena teatral i musical italiana que s’han format sota el seu mestratge directiu. En la metodologia Dadaltieri, la influència de Tabet aporta l’eix anatòmic i respiratori fonamental: el domini de l’appoggio, la puresa tímbrica del bel canto i la gestió eficient de l’energia sonora com a base innegociable per a la salut i la longevitat del cos-instrument.
La mestra Donata Tabet, fundadora i directora de la Scuola di bel canto a Roma, representa un referent fonamental en l’ensenyament del cant líric, la col·locació vocal anatòmica i la teoria musical aplicada a les arts escèniques. La seva trajectòria pedagògica abasta des del rigor del bel canto d’arrel clàssica fins a l’entrenament i suport tècnic per a actors i intèrprets multidisciplinaris que requereixen un domini absolut de la veu a l’espai performatiu.
En la meva praxi, el treball realitzat a la Scuola di bel canto sota la direcció de Tabet constitueix l’ancoratge tècnic primordial: l’assimilació de l’appoggio, l’alineació postural i l’emissió lliure de tensions com a garantia biològica de resistència, precisió tímbrica i longevitat de l’instrument vocal.